Articulació temporomandibular
L’articulació temporomandibular (ATM) està formada per l’os temporal i la mandíbula. Es tracta de dues articulacions que treballen alhora, una a cada costat del cap.
Anatòmicament, l’ATM està formada pel còndil de la mandíbula, i la cavitat glenoidea de l’os temporal. Entre ells existeix un coixinet fibrós anomenat disc articular. Envoltant tota l’articulació i protegint-la hi ha la capsula articular, de consistència fibrosa, i un parell de cavitats sinovials a banda i banda que s’encarreguen de la lubricació de l’articulació. Alhora, treballant conjuntament amb aquesta càpsula, hi ha un sistema lligamentós que limita els moviments de l’articulació. Si parlem de l’ATM en el seu conjunt, no podem oblidar-nos de la seva musculatura específica, que li dóna mobilitat a l’articulació, en els seus moviments de masticació i parla (obertura-tancament; protusió-retrusió i diduccions o lateralitats).
Aquesta musculatura està íntimament relacionada amb la musculatura cervical, així com amb la postura adoptada per la columna vertebral en el seu conjunt. Finalment, el sistema dentari també forma part de l’articulació, i és molt important la seva correcta oclusió (tancament dentari).
En conclusió, l’ATM globalment és l’estructura del nostre organisme que s’encarrega de la masticació, deglució i fonació i aquesta ha de tenir una perfecta sincronització i estabilitat en els seus moviments. Si això no es produeix, poden aparèixer disfuncions temporomandibulars que haurem de tractar.
Disfunció temporomandibular
S’anomena així el conjunt de patologies que poden provocar dolor i/o alteracions de l’ATM i de la musculatura cervical. Les poden causar:
- Mala oclusió dental (interferències oclusives, absència de dents posteriors, contactes prematurs, etc.).
- Hiperactivitat muscular permanent (bruxisme nocturn i/o diürn).
- Alteracions psicològiques (estrès, ansietat, etc.).
- Cirurgies bucals perllongades.
- Mala higiene postural.
- Hàbits nocius.
Aquest tipus de disfuncions pot provocar:
- Maldecaps, dolor al coll i a l’espatlla.
- Dolor en l’articulació de la mandíbula.
- Tensió i dolor en la musculatura de la cara en despertar.
- Dificultat per obrir la boca.
- Bloquejos mandibulars.
- Sorolls articulatoris en obrir i tancar la boca o en mastegar.
- Subluxacions mandibulars (sensació de desencaixament mandibular).
- Sensació vertiginosa o de mareig.
- Dolor o dificultat en la deglució.
- Mal d’oïda.
Tant aquest tipus de disfuncions com les seves causes poden desencadenar problemes més importants com poden ser desplaçaments discals anteriors o posteriors, subluxacions o luxacions de repetició, i fins i tot agreujament en els bloquejos mandibulars que poden limitar l’obertura bucal. Per això, és important valorar-ho i fer un tractament en cas que sigui necessari.
La fisioteràpia en disfuncions temporamandibulars és una disciplina fonamental per al tractament d’aquest tipus de patologies, però sempre tenint en compte que l’abordatge ha de ser multidisciplinari. Només un bon treball conjunt entre l’odontòleg i el fisioterapeuta farà que el tractament tingui èxit. És fonamental fer un bon diagnòstic de la patologia per trobar l’origen del problema. I, posteriorment, s’ha d’aplicar un tractament multidisciplinari correcte.
Procediment
El nostre odontòleg farà una primera consulta, en què valorarà l’estat del pacient. Si el doctor ho requereix, serà el fisioterapeuta especialitzat el que faci una nova valoració i, immediatament, els dos professionals acordaran el tractament que ha de seguir el seu pacient.
A partir d’aquest moment, el fisioterapeuta començarà fent el tractament conservador, que inclourà mitjançant la utilització de diferents teràpies i manipulacions específiques la normalització del to muscular, la restauració de la mobilitat de l’ATM, la millora de la relació còndil-disc o la reeducació del pacient en una correcta higiene postural, entre altres.